Homenatge a Josep Maria Castellnou

Avui a les 11:30 s’inaugura la biblioteca Castellnou a l’Escola Virolai. La biblioteca estarà situada al emplaçament original però estrenarà nom i cartell que rendiran homenatge a Josep Maria Castellnou.

Castellnou va ser un gran literat que va dedicar la seva vida a la llengua i a la cultura catalana i que va exercir el càrrec de primer professor de català de l’Escola Virolai.

Els encarregats de dissenyar el logo de la biblioteca van ser uns alumnes de 4t d’ESO, aquí us l’adjuntem.

Com ja hem esmentat, l’acte es produirà avui dia 11 de febrer de 2014 a la biblioteca de l’Escola Virolai.

La biblioteca ja compta amb el seu propi blog, tots els interessats en visitar-lo poden fer-ho clickant aquí.

Veu de l’Alumne II

Avui tornem a reobrir la secció on donem veu a la Veu de l’Alumne (valgui la redundància), amb el butlletí doble de Gener i Febrer.

•  Butlletí de Gener i Febrer

En aquest número podreu trobar els mateixos apartats de sempre, però revigoritzats després d’una pausa nadalenca (i d’exàmens, molts exàmens). Us recomanem  sobretot veure l’Entrevista, a les últimes pàgines de la revista, on Pol Segarra entrevista a en Jordi Erill i a mi sobre la inciativa que és aquest espai virtual.En ella trobareu les nostres motivacions per començar el Xerinola i les intencions que tenim per a ell.

Esperem que el gaudiu!

Pigmalió | Ressenyes

El Pigmalió (Pygmalion, en la seva versió original) és una obra de teatre del dramaturg i crític irlandès que critica la classe alta anglesa. Tot i així la seva versió catalana, versionada per Joan Oliver, està ambientada en la Barcelona burgesa de principis del segle XX, conservant el seu esperit crític.

Els protagonistes de l’obra són el professor de fonètica Higgins  i el Coronel Pickering, que al trobar-se una noia a les rambles amb un català horrorós: Eliza, decideixen dur a terme un experiment lingüístic. Per fer-ho més engrescador, decideixen dur a terme una juguesca: amb un marge de sis mesos, si en Higgins aconsegueix que l’Eliza gràcies a la seva parla i modals passi inadvertida en un vall del Liceu, és proclamarà guanyador. Per contra, si la detecten, guanyarà en Pickering.

Amb uns repertori de personatges cínics, Shawn fa una crítica de la societat burgesa en base al socialisme  anglès, traduïda en la versió catalana en contra dels nou-rics barceloní, on tots els personatges tenen una gran sinergia i s’acaben definint i contrastant entre si.

Recomano la novel·la per a tots aquells que volgueu gaudir d’una tarda d’humor àcid i per tots aquells que vulguin veure una visió de la societat perfectament aplicada avui dia.

 

Victus, Barcelona 1714 | Ressenyes

Bon dia a tothom!

Avui obrim una nova secció al blog del Xerinola: les Ressenyes! Ja que no hi ha forma més duradora per la transmissió de la llengua que la de la paraula escrita. I per començar bo i en concordança amb el tricentenari, la primera novel·la que parlarem serà Barcelona 1714.

Victus és una novel·la històrica molt completa de Albert Sánchez Piñol que narra la guerra de Successió Espanyola des de un punt de vista diferent a les versions que estem acostumats a veure o que ens hagin explicat fins ara.

El protagonista de la història, Martí Zuvírria, és un enginyer que lluita als dos bàndols de la guerra, decantant-se finalment al bàndol català i la defensa a ultrança de la ciutat de Barcelona. Martí és trobarà amb una miríada de personatges tant ficticis com reals, que donaran un sentit de realitat històrica que manté la obra en un nivell verosímil i culturitzant.

És una novel·la amb uns tocs àcids molt agradables, que retrata amb escarni tots els pobles i personalitats europees (amb especial atenció a Voltaire), i alhora en lloa les virtuts. Podrem veure la cara més salvatge i anàrquica dels catalans, la incompetència espanyola, la supèrbia francesa, l’imperialisme anglès. Tot amb imatges adjuntes de diagrames i planells que ajuden a mostrar la visió de l’enginyer.

Per a tots aquells que vulguin saber més sobre la història de Catalunya i la manera com vam perdre les nostres llibertats, drets, lleis i cultura.

P.D: Convido a buscar l’elogi amagat a la novel·la de Cervantes, el Quixot, durant la lectura. 

K.L. Reich, una immersió en l’Holocaust

Amb aquesta entrada obrim el nostre espai de recomanació, orientat cap a tots aquells visitants que busquin viure noves experiències en el camp de la lectura i que mitjançant el nostre blog puguin ampliar el seu ventall de possibilitats.

Avui parlarem sobre K.L. Reich, una obra escrita per Joaquim Amat-Piniella, l’escriptor manresà que lluità per l’exèrcit republicà a la guerra civil espanyola en el front d’Andalusia i que seguidament fugí a França, on l’any 1940 fou capturat i enviat al camp de concentració nazi de Mauthausen, Piniella hi romangué durant gairebé cinc anys fins que el camp va ser alliberat pels nordamericans el maig de 1945. Des d’allà va marxar a Andorra, lloc on va escriure K.L. Reich, que es publicaria al 1946.

K.L. Reich és una obra èpica, gairebé autobiogràfica que relata amb gran qualitat i amb una explicitat cruenta, els horrors que ell va viure al camp d’extermini. L’Emili, el protagonista, aconsegueix tenir unes condicions més dignes guanyant-se la vida dibuixant escenes eròtiques pels soldats alemanys, tot i això aquesta feina no el permet defugir la misèria i la desesperació que pateixen tots els seus compatriotes a més a més de la resta de presos d’altres nacionalitats.

Narra en primera persona les sensacions diàries que transmetia el camp, els treballs forçats als que eren sotmesos en els durs hiverns austríacs, la fortor a cos cremat de la xemeneia principal i la temible proximitat de la mort, que no obstant es presentava com la clau que obria la porta a la pau i el descans. El grup d’espanyols s’organitza per mirar de tenir unes millors condicions de vida mentre va rebent esperançadores notícies sobre el retrocés de les tropes alemanyes. 

La lluita contra la monotonia i el titànic esforç fa que aquells que han sobreviscut vegin entrar per les portes del camp als soldats aliats, que els alliberen posant fi així a cinc anys d’autèntic malson.

K.L. Reich és sens dubte una lectura molt recomanable per tots aquells interessats en la història dels camps de concentració nazi, llegint-la no podem compartir el dolor que van patir els presos però podem fer quelcom igualment valuós, comprendre’l.

Polèmic monument a Salvador Espriu | Notícies

Tot i que l’any Espriu ha acabat, el poeta segueix ocupant titulars de notícies. Aquest cop, a causa d’una polèmica escultura que no ha agradat a quasi ningú.

El monument, anomenat molt imaginativament el Solc, ha estat obra de l’artista Frederic Amat, ha estat situat en els Jardinets de Gràcia, a la confluència de l’Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia. La idea de l’artista alhora de crear l’escultura ha estat establir una relació amb l’Obelisc dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la primera república espanyola, com si el Solc fos la marca que deixés l’obelisc en cas de caure aplom contra el terra.

Fotografia de la inauguració. Al fons podem observar l’obelisc a Francesc Pi.

Tot i que Ferran Mascarell l’ha elogiat, la majoria de veïns consideren que l’escultura és lletja i només servirà per omplir-se de brutícia i aigua. Aquest fet a produït que rebi el malnom de “la piscina”. Fins hi tot l’alcalde de la ciutat Xavier Trias, ha reconegut que la troba lletja, i que quan plogui -paraules textuals- serà “un follón” treure’n l’aigua. A més a més els veïns pensen que desaprofita un espai verd de la ciutat, ja que a la plaça del monument no hi ha cap banc. El fet que la seva construcció hagi costat 175.000€ a les arques de la Generalitat només fa que augmentar la polèmica.

Fonts:

• http://mes-edicions.e-noticies.cat/barcelones/espriu-es-mereix-aixo-82287.html
• http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=242415

Una nació, una selecció!

La selecció catalana, amb Gerard López debutant com a entrenador i amb algunes novetats i absències a la llista de convocats, va exhibir les seves armes contra Cap Verd imposant-se per 4-1 . El partit va transcorre en un ambient festiu però sobretot reivindicatiu pel que fa el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Catalunya es va enfrontar fa dos anys a Tunísia en el mateix estadi olímpic, i l’any passat a Nigèria, la vigent campiona d’Àfrica. En aquesta ocasió el rival ha estat Cap Verd, un conjunt desconegut per la immensa majoria però que es va quedar a les portes de ni més ni menys que el campionat mundial de Brasil després que la FIFA el desqualifiqués per alineació indeguda durant la fase prèvia.

Tant els qui erem a l’estadi com els qui seguien el partit per la televisió vam gaudir de la selecció catalana, sempre amb la il·lusió de veure-la en un futur proper disputant partits oficials i essent reconeguda per la federació espanyola, com en els casos de la selecció galesa i escocesa, que disputen lliurement totes les competicions internacionals.

Tot i ser un partit amistós, no van mancar l’espectacle i les emocions. En els inicis del partit els catalans vam rebre la decepció d’un gol matiner marcat al minut 9 per Djanini. No obstant, la reacció dels quatribarrats va ser esplèndida i fulminant, el capità Sergio Garcia va transformar dos gols i Bojan va firmar el tercer rematant a plaer una centrada del jugador del Bon Pastor. Com a anècdota del partit tenim l’ espectacular rematada des del centre del camp de Sergio Garcia que va entrar a la porteria rival però que no va pujar al marcador per decisió arbitral. Amb el resultat de 3-1 aconseguit en cinc minuts s’arribava a la mitja part, moment que van amenitzar diversos grups de música catalana.

Tal i com es preveia per la comoditat del resultat i els compromisos que els jugadors han d’assumir amb els seus respectius equips, el ritme de joc a la segona part va disminuir però encara ens va regalar algunes accions tècniques notables de jugadors de totes dues bandes. Per últim, el vigatà Oriol Riera, que viu un moment pletòric a Osasuna, va ajustar la pilota al pal esquerra superant al porter capverdià i establint el definitiu 4-1 a Montjuïc. Amb l’arribada del xiulet final, es donava per acabat un partit en el que Catalunya va donar bones sensacions però en el que també es van trobar a faltar estrelles del futbol català com Gerard Deulofeu, Joan Verdu i Jonathan Soriano.

De moment no hi ha masses dades sobre el proper partit de la selecció catalana de futbol, a Xerinola esperem que sigui ben aviat i us en garantim una crònica.

Iniciatives a tenir en compte| La Veu de l’Alumne

Que els estudiants d’ara són el futur és una frase que tots estem cansats de sentir, i potser per això se li treu la importància que es mereix, és per això que des del Xerinola volem tornar a donar a la citació el nivell i importància que es mereix.

I fent honor al dramatisme amb el que he començat aquesta publicació, us vull presentar el diari independent de l’Escola Virolai, la Veu de l’Alumne! Aquest butlletí mensual, en el qual hi escric una columna, és una iniciativa dels alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Virolai, en especial d’en Víctor Collell, que no podria ser possible sense la col·laboració de tots els seus participants. L’objectiu del diari, com podreu trobar a l’editorial del primer butlletí, és dotar de “Veu” als “Alumnes” per a poder expresar d’una forma lliure i independent.

Us deixo perquè pogueu llegir els butlletins fets fins ara, gaudiu-los!

• Butlletí de l’Octubre
• Butlletí del Novembre
• Butlletí Desembre

Fi del 2013, fi l’Any Espriu.

Salutacions a tothom que ens segueixi,

Queden poques hores perquè s’acabi el 2013, un any que els amants de la literatura catalana han pogut gaudir del seguit de celebracions i actes que formaven part de l’Any Espriu. Tot i que oficialment l’acte de clausura va ser el dia 2 de desembre al Palau de la Música, des del Xerinola Virolai volem fer-li un últim homenatge. D’aquest any, possiblement el que hagi estat més visible varen ser les frases diàries promocionades, sobretot, via Twitter i les pantalles del TMB. Tot i així, no em d’oblidar pas els concerts i altres actes relacionats amb la poètica, l’obra i la vida de Salvador Espriu.

Des de l’escola hem treballat l’any Espriu de diverses maneres, ja sigui fent piulades en motiu d’aquesta celebració, recitant molts dels seus bellíssims poemes que encara ara són vigents o estudiant la vida d’aquest gran poeta, que mitjançant la paraula escrita, va dignificar la nostra llengua, cultura i forma de viure en un dels temps més tèrvols de la nostra història.

També fer un un recordatori a la memòria de Josep Maria Rosselló-Porcel i Joana Raspall, que com Espriu, enguany era el seu centenari, i varen ser homanetjats durant els XXXVII Jocs Florals de l’Escola Virolai pels alumnes de 4t d’ESO (actualment 1r de Batxillerat).

Per acabar, posar a la vostra disposició una iniciativa de Jordi Nicolau, desenvolupat per Petit Comité, que és ni més ni menys que la tipografia de Salvador Espriu per a l’ordinador, on podeu trobar més informació, en la pàgina web de l’any Espriu.

Per descarregar la tipografia, feu clic aquí.

Bones festes i feliç any nou!

Benvinguts!

Benvinguts al blog Xerinola Virolai, una iniciativa conjunta creada entre dos alumnes i la professora de català de 1r. de Batxillerat de l’escola Virolai.

Al Xerinola trobareu contingut sobre la llengua i la cultura catalana, ja siguin reflexions o dades sobre l’estat actual de la nostra llengua, noticies d’actualitat al voltant del món literari, enquestes dirigides als nostres lectors/es i molt més.

Oferirem contingut semanalment, i si les circumstàncies ens ho permeten mirarem de redactar més d’una entrada nova cada setmana.

Aquests és un projecte que engeguem amb molta il·lusió i amb l’esperança de posar a l’abast de tothom contingut actual i divers.

Per concloure aquesta benvinguda, ens agradaria retre homenatge a Joana Raspall, la cèlebre escriptora i poetessa catalana que ens deixà el passat 3 de desembre a l’edat de 100 anys. La seva  obra no es podrà estendre mai més, però no ens ha deixat amb les mans buides, deixant pel record frases com aquesta, que mostra la seva passió per la literatura i ens fa veure com els llibres poden guiar-nos al llarg de la vida.

“Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.”

Joana Raspall, Agost de 2010