K.L. Reich, una immersió en l’Holocaust

Amb aquesta entrada obrim el nostre espai de recomanació, orientat cap a tots aquells visitants que busquin viure noves experiències en el camp de la lectura i que mitjançant el nostre blog puguin ampliar el seu ventall de possibilitats.

Avui parlarem sobre K.L. Reich, una obra escrita per Joaquim Amat-Piniella, l’escriptor manresà que lluità per l’exèrcit republicà a la guerra civil espanyola en el front d’Andalusia i que seguidament fugí a França, on l’any 1940 fou capturat i enviat al camp de concentració nazi de Mauthausen, Piniella hi romangué durant gairebé cinc anys fins que el camp va ser alliberat pels nordamericans el maig de 1945. Des d’allà va marxar a Andorra, lloc on va escriure K.L. Reich, que es publicaria al 1946.

K.L. Reich és una obra èpica, gairebé autobiogràfica que relata amb gran qualitat i amb una explicitat cruenta, els horrors que ell va viure al camp d’extermini. L’Emili, el protagonista, aconsegueix tenir unes condicions més dignes guanyant-se la vida dibuixant escenes eròtiques pels soldats alemanys, tot i això aquesta feina no el permet defugir la misèria i la desesperació que pateixen tots els seus compatriotes a més a més de la resta de presos d’altres nacionalitats.

Narra en primera persona les sensacions diàries que transmetia el camp, els treballs forçats als que eren sotmesos en els durs hiverns austríacs, la fortor a cos cremat de la xemeneia principal i la temible proximitat de la mort, que no obstant es presentava com la clau que obria la porta a la pau i el descans. El grup d’espanyols s’organitza per mirar de tenir unes millors condicions de vida mentre va rebent esperançadores notícies sobre el retrocés de les tropes alemanyes. 

La lluita contra la monotonia i el titànic esforç fa que aquells que han sobreviscut vegin entrar per les portes del camp als soldats aliats, que els alliberen posant fi així a cinc anys d’autèntic malson.

K.L. Reich és sens dubte una lectura molt recomanable per tots aquells interessats en la història dels camps de concentració nazi, llegint-la no podem compartir el dolor que van patir els presos però podem fer quelcom igualment valuós, comprendre’l.