Pigmalió | Ressenyes

El Pigmalió (Pygmalion, en la seva versió original) és una obra de teatre del dramaturg i crític irlandès que critica la classe alta anglesa. Tot i així la seva versió catalana, versionada per Joan Oliver, està ambientada en la Barcelona burgesa de principis del segle XX, conservant el seu esperit crític.

Els protagonistes de l’obra són el professor de fonètica Higgins  i el Coronel Pickering, que al trobar-se una noia a les rambles amb un català horrorós: Eliza, decideixen dur a terme un experiment lingüístic. Per fer-ho més engrescador, decideixen dur a terme una juguesca: amb un marge de sis mesos, si en Higgins aconsegueix que l’Eliza gràcies a la seva parla i modals passi inadvertida en un vall del Liceu, és proclamarà guanyador. Per contra, si la detecten, guanyarà en Pickering.

Amb uns repertori de personatges cínics, Shawn fa una crítica de la societat burgesa en base al socialisme  anglès, traduïda en la versió catalana en contra dels nou-rics barceloní, on tots els personatges tenen una gran sinergia i s’acaben definint i contrastant entre si.

Recomano la novel·la per a tots aquells que volgueu gaudir d’una tarda d’humor àcid i per tots aquells que vulguin veure una visió de la societat perfectament aplicada avui dia.

 

Victus, Barcelona 1714 | Ressenyes

Bon dia a tothom!

Avui obrim una nova secció al blog del Xerinola: les Ressenyes! Ja que no hi ha forma més duradora per la transmissió de la llengua que la de la paraula escrita. I per començar bo i en concordança amb el tricentenari, la primera novel·la que parlarem serà Barcelona 1714.

Victus és una novel·la històrica molt completa de Albert Sánchez Piñol que narra la guerra de Successió Espanyola des de un punt de vista diferent a les versions que estem acostumats a veure o que ens hagin explicat fins ara.

El protagonista de la història, Martí Zuvírria, és un enginyer que lluita als dos bàndols de la guerra, decantant-se finalment al bàndol català i la defensa a ultrança de la ciutat de Barcelona. Martí és trobarà amb una miríada de personatges tant ficticis com reals, que donaran un sentit de realitat històrica que manté la obra en un nivell verosímil i culturitzant.

És una novel·la amb uns tocs àcids molt agradables, que retrata amb escarni tots els pobles i personalitats europees (amb especial atenció a Voltaire), i alhora en lloa les virtuts. Podrem veure la cara més salvatge i anàrquica dels catalans, la incompetència espanyola, la supèrbia francesa, l’imperialisme anglès. Tot amb imatges adjuntes de diagrames i planells que ajuden a mostrar la visió de l’enginyer.

Per a tots aquells que vulguin saber més sobre la història de Catalunya i la manera com vam perdre les nostres llibertats, drets, lleis i cultura.

P.D: Convido a buscar l’elogi amagat a la novel·la de Cervantes, el Quixot, durant la lectura.