K.L. Reich, una immersió en l’Holocaust

Amb aquesta entrada obrim el nostre espai de recomanació, orientat cap a tots aquells visitants que busquin viure noves experiències en el camp de la lectura i que mitjançant el nostre blog puguin ampliar el seu ventall de possibilitats.

Avui parlarem sobre K.L. Reich, una obra escrita per Joaquim Amat-Piniella, l’escriptor manresà que lluità per l’exèrcit republicà a la guerra civil espanyola en el front d’Andalusia i que seguidament fugí a França, on l’any 1940 fou capturat i enviat al camp de concentració nazi de Mauthausen, Piniella hi romangué durant gairebé cinc anys fins que el camp va ser alliberat pels nordamericans el maig de 1945. Des d’allà va marxar a Andorra, lloc on va escriure K.L. Reich, que es publicaria al 1946.

K.L. Reich és una obra èpica, gairebé autobiogràfica que relata amb gran qualitat i amb una explicitat cruenta, els horrors que ell va viure al camp d’extermini. L’Emili, el protagonista, aconsegueix tenir unes condicions més dignes guanyant-se la vida dibuixant escenes eròtiques pels soldats alemanys, tot i això aquesta feina no el permet defugir la misèria i la desesperació que pateixen tots els seus compatriotes a més a més de la resta de presos d’altres nacionalitats.

Narra en primera persona les sensacions diàries que transmetia el camp, els treballs forçats als que eren sotmesos en els durs hiverns austríacs, la fortor a cos cremat de la xemeneia principal i la temible proximitat de la mort, que no obstant es presentava com la clau que obria la porta a la pau i el descans. El grup d’espanyols s’organitza per mirar de tenir unes millors condicions de vida mentre va rebent esperançadores notícies sobre el retrocés de les tropes alemanyes. 

La lluita contra la monotonia i el titànic esforç fa que aquells que han sobreviscut vegin entrar per les portes del camp als soldats aliats, que els alliberen posant fi així a cinc anys d’autèntic malson.

K.L. Reich és sens dubte una lectura molt recomanable per tots aquells interessats en la història dels camps de concentració nazi, llegint-la no podem compartir el dolor que van patir els presos però podem fer quelcom igualment valuós, comprendre’l.

Una nació, una selecció!

La selecció catalana, amb Gerard López debutant com a entrenador i amb algunes novetats i absències a la llista de convocats, va exhibir les seves armes contra Cap Verd imposant-se per 4-1 . El partit va transcorre en un ambient festiu però sobretot reivindicatiu pel que fa el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Catalunya es va enfrontar fa dos anys a Tunísia en el mateix estadi olímpic, i l’any passat a Nigèria, la vigent campiona d’Àfrica. En aquesta ocasió el rival ha estat Cap Verd, un conjunt desconegut per la immensa majoria però que es va quedar a les portes de ni més ni menys que el campionat mundial de Brasil després que la FIFA el desqualifiqués per alineació indeguda durant la fase prèvia.

Tant els qui erem a l’estadi com els qui seguien el partit per la televisió vam gaudir de la selecció catalana, sempre amb la il·lusió de veure-la en un futur proper disputant partits oficials i essent reconeguda per la federació espanyola, com en els casos de la selecció galesa i escocesa, que disputen lliurement totes les competicions internacionals.

Tot i ser un partit amistós, no van mancar l’espectacle i les emocions. En els inicis del partit els catalans vam rebre la decepció d’un gol matiner marcat al minut 9 per Djanini. No obstant, la reacció dels quatribarrats va ser esplèndida i fulminant, el capità Sergio Garcia va transformar dos gols i Bojan va firmar el tercer rematant a plaer una centrada del jugador del Bon Pastor. Com a anècdota del partit tenim l’ espectacular rematada des del centre del camp de Sergio Garcia que va entrar a la porteria rival però que no va pujar al marcador per decisió arbitral. Amb el resultat de 3-1 aconseguit en cinc minuts s’arribava a la mitja part, moment que van amenitzar diversos grups de música catalana.

Tal i com es preveia per la comoditat del resultat i els compromisos que els jugadors han d’assumir amb els seus respectius equips, el ritme de joc a la segona part va disminuir però encara ens va regalar algunes accions tècniques notables de jugadors de totes dues bandes. Per últim, el vigatà Oriol Riera, que viu un moment pletòric a Osasuna, va ajustar la pilota al pal esquerra superant al porter capverdià i establint el definitiu 4-1 a Montjuïc. Amb l’arribada del xiulet final, es donava per acabat un partit en el que Catalunya va donar bones sensacions però en el que també es van trobar a faltar estrelles del futbol català com Gerard Deulofeu, Joan Verdu i Jonathan Soriano.

De moment no hi ha masses dades sobre el proper partit de la selecció catalana de futbol, a Xerinola esperem que sigui ben aviat i us en garantim una crònica.

Benvinguts!

Benvinguts al blog Xerinola Virolai, una iniciativa conjunta creada entre dos alumnes i la professora de català de 1r. de Batxillerat de l’escola Virolai.

Al Xerinola trobareu contingut sobre la llengua i la cultura catalana, ja siguin reflexions o dades sobre l’estat actual de la nostra llengua, noticies d’actualitat al voltant del món literari, enquestes dirigides als nostres lectors/es i molt més.

Oferirem contingut semanalment, i si les circumstàncies ens ho permeten mirarem de redactar més d’una entrada nova cada setmana.

Aquests és un projecte que engeguem amb molta il·lusió i amb l’esperança de posar a l’abast de tothom contingut actual i divers.

Per concloure aquesta benvinguda, ens agradaria retre homenatge a Joana Raspall, la cèlebre escriptora i poetessa catalana que ens deixà el passat 3 de desembre a l’edat de 100 anys. La seva  obra no es podrà estendre mai més, però no ens ha deixat amb les mans buides, deixant pel record frases com aquesta, que mostra la seva passió per la literatura i ens fa veure com els llibres poden guiar-nos al llarg de la vida.

“Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.”

Joana Raspall, Agost de 2010